Astaxantina: per què mereix un lloc fix a la teva rutina
Astaxantina: per què mereix un lloc fix a la teva rutina
Astaxantina: per què mereix un lloc fix a la teva rutina
Iván M. - Imatges: ©CUIDA'T
Hi ha actius cosmètics que entren pel màrqueting i hi ha actius que entren per la ciència. L'astaxantina és dels segons. Fa dècades que s'estudia en nutrició, medicina i cosmètica, i les dades que ha anat acumulant són difícils d'ignorar: és, segons la literatura científica disponible, l'antioxidant més potent conegut a la natura. No el més popular, no el més fàcil de formular, però sí el més eficaç neutralitzant el dany oxidatiu que acumula la pell dia a dia.
És un pigment carotenoide produït per la microalga Haematococcus pluvialis, la mateixa responsable del color vermellós del salmó, les gambes i els flamencs. I el que la fa extraordinària no és només la seva potència, sinó com funciona: la seva estructura molecular li permet travessar la membrana cel·lular de banda a banda, oferint protecció simultània a l'exterior i l'interior de la cèl·lula, cosa que la majoria d'antioxidants no poden fer.
L'estrès oxidatiu és el procés pel qual els radicals lliures, generats pel sol, la contaminació, el tabac o simplement el metabolisme cel·lular, fan malbé les proteïnes, els lípids i l'ADN de les cèl·lules cutànies. És la causa principal de l'envelliment prematur de la pell: arrugues, pèrdua de fermesa, taques, textura irregular. No passa de cop, passa de forma acumulada, invisible, cada dia.
Un antioxidant potent actua com a escut davant d'aquest procés. Neutralitza els radicals lliures abans que facin mal, o redueix el dany ja produït estimulant els mecanismes de reparació cel·lular. L'astaxantina fa totes dues coses, i ho fa amb una eficàcia molt superior a altres actius coneguts: els estudis disponibles la situen entre 100 i 6.000 vegades més potent que la vitamina E, la vitamina C, el coenzim Q10 o les catequines del te verd, segons el mètode de mesurament. L'ordre de magnitud és consistent entre estudis encara que variï el nombre exacte.
En cosmètica l'astaxantina apareix principalment en olis i sèrums facials, on actua com a escut antioxidant d'ampli espectre. El seu color ataronjat característic pot tenyir lleugerament formulacions molt concentrades, encara que a les concentracions habituals en cosmètica no és visible sobre la pell.
Va especialment bé al matí, abans de l'exposició ambiental, com a primera línia de defensa davant del dany oxidatiu del dia. No substitueix el fotoprotector, però actua com a complement que reforça les defenses cel·lulars davant de la radiació UV i la llum blava. També és eficaç de nit en rutines orientades a la reparació.
Combina bé amb àcid hialurònic per afegir hidratació mentre protegeix, amb vitamina C per a una acció antioxidant de doble front, amb bakuchiol en rutines antiedat on la renovació i la protecció van de la mà, i amb esqualè com a vehicle lipídic lleuger que facilita la seva aplicació.
Per a tots, però especialment rellevant en pells madures o amb signes d'envelliment prematur, en pells amb molta exposició ambiental (sol, contaminació urbana, feina a l'aire lliure) i en pells reactives o inflamades, on la seva acció antiinflamatòria suma a l'efecte antioxidant.
També encaixa bé en rutines minimalistes on es busca un sol actiu que cobreixi diversos fronts: protecció, reparació i antiinflamatori en un pas.
Per què els flamencs són roses
Els flamencs neixen grisos. Es tornen roses perquè mengen crustacis que alhora s'han alimentat d'algues riques en astaxantina. El pigment viatja per la cadena alimentària i s'acumula al plomatge. El salmó de piscifactoria sense astaxantina al pinso és gris, no rosa. El que veus al plat també és química.
L'alga que aguanta tot
La H. pluvialis produeix astaxantina com a mecanisme de supervivència extrema: quan l'entorn es torna hostil, llum intensa, falta de nutrients, canvis de salinitat, s'enquista i sintetitza grans quantitats del pigment com a escut davant de l'oxidació i la radiació UV. En aquest estat pot sobreviure dècades sense aigua ni nutrients. És exactament aquesta capacitat d'autoprotecció la que converteix l'astaxantina en un actiu tan interessant per a la pell.
Més enllà de la cosmètica
L'astaxantina s'investiga en salut ocular (fatiga visual i protecció macular), en rendiment esportiu (recuperació muscular i reducció de l'estrès oxidatiu post-esforç) i en neurologia (possibles efectes neuroprotectors). És un d'aquells ingredients que comença al cosmètic i acaba al laboratori mèdic.
Saber més sobre Astaxantina: què és, com es produeix, la seva estructura molecular i totes les dades comparatives de potència antioxidant. Consulta la fitxa completa a la nostra enciclopèdia d'ingredients.