Guia: llegir i entendre un INCI (I)

Hi ha una llista a cada cosmètic que la majoria ignora. Està en lletra petita, en llatí o en anglès tècnic, i sol quedar aixafada entre el codi de barres i el segell de reciclatge. Es diu INCI: International Nomenclature of Cosmetic Ingredients, i és l’única part de l’envàs que no et pot mentir.

Tota la resta és màrqueting. L’INCI, no.

Què és exactament

L’INCI és la llista oficial i estandarditzada d’ingredients de qualsevol cosmètic venut a Europa. Està regulada per la Unió Europea i és obligatòria en tots els productes. Els noms segueixen una nomenclatura internacional, majoritàriament en llatí per a ingredients botànics, en anglès per als químics, perquè siguin reconeixibles a qualsevol país, independentment de l’idioma de l’etiqueta.

Dit d’una altra manera: l’INCI d’un producte comprat a Espanya, França o Alemanya fa servir exactament els mateixos noms. És l’idioma universal de la cosmètica.

La regla més important: l’ordre

Els ingredients apareixen de més a menys concentració. El primer de la llista és el que més abunda a la fórmula; l’últim, el que menys.

Hi ha un matís: a partir d’aproximadament l’1% de concentració, l’ordre pot deixar de ser estricte. Els ingredients en quantitats molt petites, conservants, fragàncies, actius en dosis baixes, poden aparèixer en qualsevol ordre a partir d’aquest llindar.

A la pràctica això significa dues coses:

El que apareix al principi importa. Si el segon ingredient és aigua i el tercer és alcohol, això et diu alguna cosa. Si el segon és oli d’argan, també.

Els actius al final de la llista no són necessàriament inútils. Alguns ingredients són molt eficaços a concentracions baixes, la niacinamida, el retinol, el bakuchiol. Que estiguin al final no significa que no facin res; significa que van en poca quantitat, que pot ser exactament el necessari.

Noms INCI vs noms comuns

El mateix ingredient pot tenir un nom INCI que no s’assembla gens a com el coneixes. Alguns exemples del nostre catàleg:

Amb una mica de pràctica, reconeixes els habituals sense pensar-hi. I quan n’apareix un que no coneixes, ja saps on buscar: a la nostra secció Saber-ne més els anem desgranant un per un. També hi ha aplicacions com INCI beauty que els desgranen classificant els ingredients, o Yuka que està incorporant els cosmètics a la seva base de dades.

Els asteriscs i el que signifiquen

En molts INCI’s veuràs ingredients amb un o diversos asteriscs. No hi ha un estàndard únic, cada marca els fa servir a la seva manera, però els més habituals són:

Asterisc d’agricultura ecològica. Indica que aquest ingredient procedeix de cultiu ecològic certificat. Alguns fabricants indiquen el percentatge total d’ingredients d’origen ecològic al peu de l’INCI.

Asterisc d’origen natural. Similar a l’anterior, però més ampli, indica origen natural sense implicar necessàriament certificació ecològica.

Al·lèrgens de fragància. Certs components de fragàncies i olis essencials: limonè, linalol, citral, geraniol, entre d’altres. S’han de declarar obligatòriament a l’INCI quan superen certs límits de concentració. No significa que el producte sigui dolent ni que t’hagi d’irritar: significa que conté components de fragància que en algunes pells molt reactives poden sensibilitzar. Si la teva pell és molt sensible, és una dada que val la pena conèixer.

El que l’INCI no et diu

L’INCI és una eina poderosa, però té límits. No indica:

Les concentracions exactes. Excepte en casos regulats, els fabricants no estan obligats a declarar el percentatge de cada ingredient. Saps l’ordre, no la quantitat.

La qualitat dels ingredients. Un oli d’argan verge premsat en fred i un oli d’argan refinat apareixen igual a l’INCI. La diferència és en el procés, no en el nom.

L’eficàcia real del producte. Un INCI ple d’actius interessants no garanteix que funcionin si estan en concentracions insignificants o si la fórmula no està ben construïda.

Per això llegir l’INCI és el punt de partida, no el veredicte final. Ajuda a eliminar el que clarament no t’interessa i a entendre millor el que hi ha a dins, però no substitueix el criteri ni l’experiència d’usar el producte.

Per on començar

Si mai has llegit un INCI, un bon exercici és agafar qualsevol producte que tinguis a casa i fer-te tres preguntes:

Quin és el primer ingredient? En la majoria de cremes i hidratants serà Aqua, aigua. Normal, és la base. En un oli, serà l’oli principal.

Reconec algun actiu en els primers cinc ingredients? Si apareix àcid hialurònic, niacinamida o vitamina C entre els primers, van en quantitat rellevant. Si apareixen al final, van en traça.

Hi ha alguna cosa que no reconec i em genera dubte? Anota-ho i busca-ho. La majoria d’ingredients d’aspecte intimidatori són completament innocus. Un nom llarg en llatí no és sinònim de química agressiva.

En el pròxim article d’aquesta sèrie entrem en els grups d’ingredients per funció: humectants, emol·lients, oclusius, tensioactius i actius. Perquè quan vegis un INCI complet, sàpigues què fa cada cosa, i què buscar segons el que la teva pell necessita.