Guia INCI (III): nomenclatures i patrons d'ingredients

A la part I vam veure què és l'INCI i com interpretar-lo. A la part II vam repassar els grups d'ingredients per funció. Aquesta tercera part va un pas més enllà: reconèixer ingredients pel seu nom, sense necessitat de buscar-los un a un. Hi ha patrons en la nomenclatura INCI que, una vegada coneguts, permeten identificar de quin tipus és un ingredient només llegint com es diu.

No és infal·lible, hi ha excepcions, però cobreix la gran majoria del que trobaràs en una etiqueta.

Aqua: sempre és aigua, sempre al principi

No abunda en el nostre catàleg, però sí en la cosmètica convencional, sobretot perquè és la base en la de format líquid. És el més senzill de tots. Aqua és aigua, i en la majoria de cremes, sèrums aquosos i productes de neteja sol aparèixer com a primer ingredient perquè és la base de la fórmula. No hi ha res més a saber sobre això, excepte que la seva presència implica que el producte necessita conservants per no contaminar-se.

Si un producte no té Aqua en l'INCI, és anhidre (sense aigua): olis, mantegues, barres sòlides, bàlsams. Aquests necessiten molt menys conservant o cap.

Oil, Butter, Wax: greixos vegetals

Qualsevol ingredient que acabi en Oil és un oli. Seed Oil es refereix a l'oli extret de la llavor tova del fruit. Kernel Oil és oli de la llavor tova que està protegida per un pinyol o closca molt dura:

Si va precedit d'un nom botànic en llatí, és un oli vegetal:

• Simmondsia Chinensis Seed Oil: oli de llavor de jojoba.
• Rosa Moschata Seed Oil: oli de llavor de rosa mosqueta.
• Argania Spinosa Kernel Oil: oli d'ametlla d'argan.

Si el nom és més genèric o químic, pot ser un oli mineral o sintètic: Mineral Oil (oli mineral), Paraffinum Liquidum (parafina líquida). Aquests no els trobaràs en el nostre catàleg.

Butter indica mantega, i és sempre d'origen vegetal en cosmètica natural:

• Butyrospermum Parkii Butter: mantega de karité.
• Theobroma Cacao Seed Butter: mantega de les llavors del cacau.

Wax o Cera són ceres. Funcionen com a oclusius i agents de textura en barres i bàlsams. Són tots d'origen vegetal, excepte la cera d'abella, que prové de l'apicultura.

L'INCI barreja llatí i anglès segons l'època de registre: els noms més antics van quedar en llatí (Cera), els més recents s'escriuen en anglès (Wax). Mateix ingredient, diferent convenció.

• Cera Alba: cera d'abella.
• Candelilla Cera: cera de candelilla.
• Carnauba Wax: cera de carnauba.

Noms botànics en llatí: origen vegetal certificat

Alguns noms botànics els reconeixeràs de seguida: Lavandula Angustifolia és lavanda, Rosa Damascena és rosa de Damasc, Olea Europaea és oliva. Altres requereixen una mica més de pràctica, però la lògica i el patró són sempre iguals: gènere + espècie + part de la planta + forma de l'extracte.

• Camellia Sinensis Leaf Extract: extracte de fulla de te verd.
• Punica Granatum Fruit Extract: extracte del fruit de la magrana.
• Aloe Barbadensis Leaf Juice: suc de fulla d'àloe vera.

Quan veus dues paraules en llatí seguides de Extract, Oil, Powder, Juice (extracte, oli, pols, suc) o similar, estàs davant d'un ingredient d'origen vegetal. És una de les lectures més fàcils de l'INCI una vegada que coneixes el patró.

Els -ol: el sufix que pot confondre

El sufix -ol indica un alcohol, però aquí hi ha una distinció important que val la pena conèixer.

Alcohols grassos: cadena llarga, sòlids a temperatura ambient, emol·lients i estabilitzants. No ressequen ni irriten, al contrari, suavitzen. Cetyl Alcohol, Cetearyl Alcohol, Behenyl Alcohol, Stearyl Alcohol. Són molt habituals en cremes i condicionadors per donar textura cremosa. El seu nom pot sonar a "alcohol" i generar alarma, però el seu comportament és completament diferent al de l'alcohol volàtil.

Alcohol volàtil: Alcohol Denat., Ethanol, Isopropyl Alcohol. Aquests sí que s'evaporen ràpid, poden ressecar i alterar la barrera cutània, especialment en pells sensibles. En concentracions baixes i en fórmules ben construïdes no són necessàriament problemàtics, però convé tenir-los en compte si apareixen entre els primers ingredients.

Actius amb -ol: alguns actius també acaben en -ol per la seva estructura química: Retinol (vitamina A), Panthenol (provitamina B5), Tocopherol (vitamina E), Bisabolol (calmant de la camamilla). No tenen res a veure amb els alcohols anteriors, encara que comparteixin la terminació.

Els -ate i -ite: sals, èsters i conservants

El sufix -ate indica una sal o un èster. És un grup molt ampli que inclou ingredients de funcions molt diferents.

Conservants: Sodium Benzoate, Potassium Sorbate, Sodium Dehydroacetate. Són dels conservants més usats en cosmètica natural, generalment ben tolerats.

Emulsionants i estabilitzants: Glyceryl Stearate, Cetearyl Glucoside (emulsionant derivat del coco), Sorbitan Olivate (emulsionant i tensioactiu derivat de l'oli d'oliva i el sorbitol). Els d'origen natural com aquests, permeten que aigua i oli convisquin en una crema sense separar-se, són biocompatibles amb la pell, retenen la humitat i reforcen la barrera lipídica natural.

Èsters d'olis vegetals: els èsters són compostos químics que es formen quan un àcid s'uneix a un alcohol i perden una molècula d'aigua. En el món de la cosmètica i la natura, són els components responsables de donar bona olor, suavitat i textura a una gran varietat de productes. Caprylic/Capric Triglyceride (fracció lleugera de l'oli de coco, molt emol·lient), Isopropyl Myristate (emol·lient sintètic habitual en cosmètics convencionals).

El sufix -ite segueix la mateixa lògica però deriva d'àcids diferents: on -ate ve d'àcids acabats en -ic, -ite ve d'àcids acabats en -ous. En la pràctica cosmètica la distinció no canvia res funcional: Sodium Sulfite, Magnesium Ascorbyl Phosphite. Mateix criteri de lectura, diferent família química.

Els -sulfate i -sulfonate: tensioactius, però no tots iguals

Com vam veure a la part II, els tensioactius són la base dels productes de neteja. Els que porten -sulfate en el nom són els més coneguts, però no tots tenen el mateix perfil.

Els agressius: Sodium Lauryl Sulfate (SLS) i Sodium Laureth Sulfate (SLES) són els més habituals en productes de gran consum: xampús, gels, dentifricis convencionals. Netejen amb eficàcia però eliminen en excés els lípids naturals, alteren el pH i poden irritar amb ús continuat. Si apareixen entre els primers ingredients d'un producte de neteja, la fórmula és agressiva.

Els suaus: no tots els noms amb sulf- són problemàtics. Sodium Lauryl Sulfoacetate (SLSA) és considerablement més suau que l'SLS malgrat el nom similar. Disodium Lauryl Sulfosuccinate també té un perfil molt més respectuós i és habitual en productes per a pells sensibles o nens.

Els derivats del coco: Sodium Cocoyl Isethionate (SCI), base de molts syndets, tècnicament és un èster sulfònic més que un sulfat, però es menciona aquí perquè el seu nom pot generar confusió. El seu comportament és completament diferent: suau, amb pH ajustat, sense ressecar. Els tensioactius del coco en general, Coco-Glucoside, Sodium Cocoamphoacetate, són l'alternativa natural i respectuosa als sulfats convencionals.

La regla pràctica: SLS i SLES són els que val la pena evitar específicament. La resta requereix més context.

Els -siloxane i -cone: silicones

Fàcils d'identificar. Qualsevol ingredient que acabi en -cone, -conol, -siloxane o -silane és una silicona (Dimethicone, Cyclopentasiloxane, Cyclohexasiloxane, Phenyl Trimethicone).

Les silicones són emol·lients molt eficaços en termes funcionals: donen una textura sedosa immediata, suavitzen i donen brillantor. El problema és que formen una pel·lícula oclusiva impermeable sobre la pell o el cabell sense aportar nutrició real. Creen un "efecte maquillatge" que oculta la deshidratació i, a més, les varietats insolubles (com la Dimethicone) requereixen netejadors agressius per eliminar-se. Pel seu alt impacte ambiental, moltes d'elles (com les cícliques o volàtils) estan sota prohibicions estrictes a la Unió Europea al no ser biodegradables.

En cosmètica natural estan absents, substituïdes per olis vegetals i ceres que aporten un efecte similar amb benefici real per a la pell.

Els -paraben: conservants sota la lupa

El sufix -paraben els fa immediatament recognoscibles: Methylparaben, Ethylparaben, Propylparaben, Butylparaben, Isobutylparaben.

Van ser l'estàndard de conservació en cosmètica durant dècades per la seva eficàcia i estabilitat. La seva controvèrsia sorgeix per estudis que van detectar parabens en teixit mamari i per la seva activitat estrogènica dèbil, cosa que els va situar en el debat sobre els disruptors endocrins.

L'evidència científica segueix sent debatuda. El SCCS (Comitè Científic de Seguretat dels Consumidors de la Unió Europea) considera segurs a les concentracions habituals els de cadena curta (Methyl- i Ethyl-). No obstant això, les autoritats van prohibir completament varietats com l'Isobutylparaben i van restringir de forma estricta el Butylparaben i el Propylparaben.

Moltes marques els han retirat preventivament. La seva presència en un INCI no és automàticament il·legal, però és informació rellevant per a qui vulgui evitar-los.

CI + número: colorants, naturals i sintètics

El prefix CI (Color Index) seguit d'un número de cinc dígits identifica un colorant aprovat per a ús cosmètic. El sistema no distingeix origen: sota aquest prefix conviuen pigments minerals, colorants d'origen natural i sintètics derivats del petroli.

• Pigments minerals: CI 77491, CI 77492, CI 77499 són òxids de ferro que donen els tons vermellosos, grocs i negres en cosmètica natural. El CI 77891 és el diòxid de titani (usat per donar color blanc i com a filtre solar, encara que avui està molt vigilat i restringit en productes en pols). El CI 77007 és el blau ultramar. Tots són d'origen mineral i habituals en cosmètica natural.
• D'origen animal: El CI 75470 és el carmí, obtingut de la cotxinilla. És un colorant natural però no és vegà, una dada clau per a qui busqui cosmètica lliure de crueltat animal.
• Sintètics: CI 42090 (blau), CI 19140 (groc tartrazina) o CI 16035 (vermell). Són derivats del petroli i són els més qüestionats pel seu potencial al·lergogen en pells sensibles.

Veure les sigles CI en un INCI no implica automàticament un ingredient sintètic. Per saber-ho cal conèixer el número concret o buscar per saber què és. En qualsevol cas, els colorants no tenen funció sobre la pell: estan aquí per raons estètiques del producte, no per benefici per a qui l'usa.

Al·lèrgens de fragància: els que s'han de declarar

Dins del terme Parfum o Fragrance hi pot haver desenes de compostos diferents. La regulació europea obliga a declarar individualment els al·lèrgens de fragància quan superen certes concentracions: 0,001% en productes sense aclarit i 0,01% en productes amb aclarit.

Els més habituals que veuràs declarats: Limonene (cítrics), Linalool (lavanda, altres florals), Citral (llimona, herba lluïsa), Geraniol (rosa, gerani), Eugenol (clavell, canyella), Cinnamal (canyella), Benzyl Alcohol, Coumarin, Citronellol.

Alguns procedeixen d'olis essencials naturals, altres són sintètics. La seva presència no significa que el producte sigui dolent o estigui mal formulat: significa que conté compostos de fragància que en pells molt reactives o amb historial d'al·lèrgies poden sensibilitzar. Per a qui tingui pell sensible, revisar aquesta part de l'INCI és especialment útil.

Un producte completament lliure de fragància no tindrà cap d'aquests termes ni la paraula Parfum. És l'opció més segura per a pells reactives.

Per a la majoria de persones, però, l'experiència sensorial té cert pes en les seves rutines de cura personal. Si no tens la pell reactiva ni historial d'al·lèrgies, no hi ha raó per evitar-los.

Actius: heterogenis per naturalesa

Els actius són el grup més divers en nomenclatura perquè venen d'orígens molt diferents i no segueixen un patró únic. No obstant això hi ha subgrups recognoscibles.

Nom propi del compost en anglès: Es reconeixen perquè són el nom directe del compost sense sufixos sistemàtics. Amb una mica de pràctica els anirem reconeixent fàcil. Alguns exemples:

• Niacinamide, Retinol, Caffeine, Bakuchiol, Astaxanthin.

Àcids: molts actius exfoliants, renovadors o humectants porten Acid en el nom. Fàcils d'identificar. Exemples:

• Lactic Acid (àcid làctic), Hyaluronic Acid (àcid hialurònic), Ascorbic Acid (vitamina C), Glycolic Acid (àcid glicòlic), Azelaic Acid (àcid azelaic).

Vitamines pel seu nom químic: no apareixen com "vitamina X" sinó pel seu nom tècnic:

• Tocopherol o Tocopheryl Acetate és vitamina E. Ascorbic Acid és vitamina C. Niacinamide és vitamina B3. Retinol és vitamina A. Panthenol és provitamina B5.

Extractes botànics actius: segueixen el patró de nom botànic en llatí que vam veure abans:

• Camellia Sinensis Leaf Extract aporta antioxidants del te verd. Punica Granatum Extract aporta polifenols de la magrana. Centella Asiatica Extract aporta madecasoside i asiaticoside, amb acció calmant i reparadora.

Pèptids: porten Peptide en el nom o el prefix Palmitoyl:

• Palmitoyl Tripeptide-1, Acetyl Hexapeptide-3, Copper Tripeptide-1. Són actius antienvelliment amb acció sobre el col·lagen i la fermesa, habituals en sèrums de gamma alta.

Com vam dir al principi d'aquesta guia, la diferència entre un actiu eficaç i un decoratiu no està en el nom sinó en la concentració. Un extracte botànic al 0,001% en la llista amb prou feines fa res. L'ordre en l'INCI segueix sent la clau per avaluar si un actiu està en quantitat rellevant o simplement per justificar un claim en l'embalatge.

Un resum per portar en ment

Amb aquestes claus pots llegir qualsevol INCI amb bastant criteri sense necessitat de buscar cada ingredient:

• Aqua al principi: base aquosa, necessita conservants.
• Oil/Extract/Butter amb nom botànic en llatí abans: ingredient vegetal.
• -ol: pot ser alcohol gras (bo), alcohol volàtil (amb cautela) o actiu (depèn de quin).
• -ate/-ite: sal o èster, funció variable.
• SLS/SLES: tensioactius agressius.
• -cone/-siloxane: silicones, nosaltres no les aconsellem.
• -paraben: conservant sota debat. El nostre consell: evita'l.
• CI + número: colorant, origen variable.
• Al·lèrgens declarats (Limonene, Linalool...): components de fragància a tenir en compte en pells reactives.
• Actius: nom propi en anglès sense sufix sistemàtic: probablement un actiu.

Llegir l'INCI i comprendre els ingredients ens servirà per saber què ens posem a la pell, cabell o boca, al marge del que posa a la part de davant de l'envàs. El frontal ven. L'INCI informa.

Amb les tres parts d'aquesta guia tens les eines per decidir amb criteri: entendre la lògica del llistat, reconèixer els grups d'ingredients per la seva funció i identificar-los pel seu nom. Amb la pràctica, els patrons es tornen automàtics i la lectura esdevé ràpida.

L'objectiu no és generar desconfiança ni convertir cada compra en un examen. És donar-te context per triar millor, per accedir a la informació real i no quedar-nos en els claims de màrqueting. Això és el que intentem fer a CUIDA-T amb cada producte del catàleg: que l'INCI recolzi el que diu l'etiqueta, sense farcits innecessaris.

Per aprofundir en alguns dels ingredients esmentats, els trobaràs al nostre glossari d'ingredients o a l'arxiu de fitxes Saber-ne més.

T'has perdut el principi? Llegeix la Guia INCI part I i la Guia INCI part II.