Guia: llegir i entendre un INCI (II): grups d'ingredients i funcions

A la primera part d'aquesta guia vam veure què és l'INCI, com interpretar-lo i per què l'ordre importa. Ara fem un pas més enllà: entendre quina funció compleix cada ingredient segons la seva categoria. Perquè saber llegir una llista és útil, però saber què fa cada cosa és el que permet triar amb criteri real.

Els ingredients cosmètics s'agrupen per funció. No són categories rígides, un mateix ingredient pot complir diverses alhora, però conèixer-les permet orientar-se ràpidament davant qualsevol INCI.

A continuació repassem els principals grups amb alguns exemples representatius de cadascun. Una guia pràctica per identificar-los, saber què buscar i què trobaràs habitualment a l'etiqueta.

Humectants: atrauen aigua cap a la pell

Els humectants són ingredients que capten aigua de l'entorn o de les capes més profundes de la pell i la retenen a les capes superficials. El seu efecte és immediat i visible: la pell s'hidrata, es veu més tersa i plena.

El més conegut és l'àcid hialurònic, capaç de retenir fins a mil vegades el seu pes en aigua. La glicerina, present en gairebé qualsevol crema o sèrum, és l'humectant més utilitzat en cosmètica per la seva eficàcia i baix cost. La betaïna, obtinguda de la remolatxa o el coco, hidrata amb un perfil molt suau i ben tolerat. El beta-glucà actua de forma similar però amb un plus calmant rellevant en pells reactives.

A l'INCI els reconeixeràs com: Sodium Hyaluronate, Glycerin, Betaine, Beta-Glucan.

Emol·lients: suavitzen i flexibilitzen

Els emol·lients omplen els espais entre les cèl·lules de la pell, suavitzant la superfície i millorant la flexibilitat i el tacte. Són els responsables d'aquesta sensació de pell sedosa després d'aplicar un producte.

Els olis vegetals són emol·lients per excel·lència: argan, jojoba, alvocat, baobab, coco. Cadascun amb un perfil d'àcids grassos diferent i una afinitat diferent segons el tipus de pell. L'escualà és un altre emol·lient molt valorat per la seva textura ultralleugera i la seva compatibilitat amb tot tipus de pell, incloses les grasses.

En cosmètica convencional aquest paper el compleixen sovint les silicones: Dimethicone, Cyclopentasiloxane, Cyclohexasiloxane. Donen una sensació immediata molt agradable però formen una capa impermeable sobre la pell sense aportar nutrició real.

A l'INCI els olis vegetals apareixen amb el seu nom botànic en llatí: Argania Spinosa Kernel Oil, Simmondsia Chinensis Seed Oil, Persea Gratissima Oil.

Oclusius: segellen i protegeixen la barrera

Els oclusius formen una pel·lícula protectora sobre la pell que alenteix la pèrdua d'aigua per evaporació. Van sempre per sobre d'humectants i emol·lients, segellant tot el que s'ha aplicat a sota. Són especialment útils en pells molt seques, en climes freds o en el pas nocturn de la rutina.

La mantega de karité és l'oclusiu natural més versàtil: nodreix, protegeix i calma al mateix temps. Les ceres vegetals com la cera de candelilla o la de carnauba compleixen una funció similar, i apareixen freqüentment en bàlsams labials i productes sòlids.

En cosmètica convencional l'oclusiu per excel·lència és la vaselina (Petrolatum), derivada del petroli: molt eficaç segellant però sense cap aportació nutritiva. També la lanolina (Lanolin), d'origen animal, molt utilitzada abans de l'expansió de les alternatives vegetals.

Tensioactius: netegen i emulsionen

Els tensioactius són ingredients amb una estructura molecular que els permet actuar entre l'aigua i el greix, capturant la brutícia i el sèu perquè l'aigua els arrossegui en esbandir. Són la base de qualsevol producte de neteja.

Però no tots els tensioactius són iguals. Els sulfats, com el Sodium Lauryl Sulfate (SLS) o el Sodium Laureth Sulfate (SLES), netegen amb eficàcia però són agressius: eliminen en excés els lípids naturals de la pell i el cuir cabellut, alteren el pH i poden irritar. Són els responsables de la sensació de tibantor després de rentar.

Els tensioactius derivats del coco són l'alternativa més habitual en cosmètica natural: Sodium Cocoyl Isethionate (SCI), Coco-Glucoside, Sodium Cocoamphoacetate. Netegen respectant la barrera cutània, amb pH ajustat i sense ressecar. Són la base dels syndets i dels xampús sense sulfats.

Els tensioactius també actuen com a emulsionants: permeten que l'aigua i els olis convisquin en una crema sense separar-se. Sense ells, no existirien les locions ni les cremes tal com les coneixem.

Actius: ingredients amb funció cosmètica específica

Els actius són ingredients amb una acció biològica concreta sobre la pell: estimulen, renoven, il·luminen, reforcen. Són els que justifiquen la major part del discurs de màrqueting d'un producte, i també els que més varien en eficàcia segons la seva concentració i la qualitat de la fórmula.

Alguns dels més rellevants i ben documentats:

Antioxidants

Protegeixen la pell del dany oxidatiu causat per la contaminació, el sol i l'estrès. La vitamina C, l'astaxantina, el te verd i la magrana són exemples amb base científica sòlida.

Renovadors cel·lulars

Estimulen la renovació de la pell, milloren la textura i redueixen arrugues. El bakuchiol i el fitoretinol són les alternatives vegetals al retinol, amb perfils de tolerància molt millors. Els PHA i l'àcid succínic renoven la superfície de forma suau i controlada.

Reguladors i uniformitzadors

Actuen sobre el sèu, el to i la barrera cutània. La niacinamida és el més versàtil de tots: regula, unifica, reforça i calma. Combinada amb N-Acetil Glucosamina complementen la seva acció sobre taques i to desigual. El nostre sèrum de niacinamida és una mostra d'aquesta sinergia entre actius eficaços que potencien els seus efectes en una fórmula minimalista i feta amb criteri.

Tensor i reafirmants

Milloren la fermesa i la densitat. La kigèlia africana té propietats tensores reconegudes. L'àloe vera calma, hidrata i ajuda a mantenir l'elasticitat.

Conservants: necessaris, però no tots iguals

Tot producte cosmètic que contingui aigua necessita conservants. Sense ells, el producte es contaminaria amb bacteris i fongs en dies. Els conservants no són l'enemic, són una necessitat tècnica.

El problema no és la seva presència, sinó quins s'utilitzen. Els parabens (Methylparaben, Propylparaben, Butylparaben) van ser durant dècades l'estàndard de la indústria. Són eficaços i estables, però la seva relació amb la disrupció hormonal els ha posat en el punt de mira, especialment en concentracions altes o en ús continuat. Moltes marques els han retirat, encara que el debat científic continua obert.

El fenoxietanol (Phenoxyethanol) és el substitut més habitual en cosmètica convencional i també en molts productes naturals. En concentracions correctes és segur, però en excés pot irritar pells molt sensibles.

En cosmètica natural ben formulada s'utilitzen conservants com l'àcid benzoic (Benzoic Acid), el sorbat de potassi (Potassium Sorbate) o l'alcohol (Alcohol Denat.) en concentracions funcionals. Els productes sòlids, al no contenir aigua lliure, necessiten molt menys o cap, cosa que és un altre avantatge real dels formats sòlids més enllà de l'envàs.

Fragàncies i al·lèrgens: el que hi ha darrere del "Parfum"

La paraula Parfum o Fragrance en un INCI és un dels termes més opacs de tota la llista. Pot amagar desenes d'ingredients diferents sota un únic nom, perquè les fórmules de fragància estan protegides com a secret industrial.

Dins d'aquesta fragància hi pot haver components que en algunes pells generen reaccions: els al·lèrgens de fragància. La regulació europea obliga a declarar els més habituals quan superen certes concentracions: Limonene, Linalool, Citral, Geraniol, Eugenol, Cinnamal, entre altres. Alguns procedeixen d'olis essencials naturals, altres són sintètics. La seva presència no significa que el producte sigui dolent, però és informació rellevant per a qui tingui pell reactiva o historial d'al·lèrgies.

En cosmètica convencional les fragàncies artificials són especialment habituals i complexes en composició. En formulacions més netes s'utilitzen olis essencials declarats individualment, cosa que permet al consumidor saber exactament a què està exposat.

Un producte sense fragància de cap tipus apareixerà a l'INCI sense cap menció a Parfum, Fragrance ni olis essencials. És l'opció més segura per a pells molt sensibles o reactives.

Colorants: quan el color no suma res

Els colorants cosmètics no tenen funció sobre la pell. Estan aquí per fer el producte visualment atractiu, res més. A l'INCI apareixen amb codis CI seguits d'un número: CI 77491 (òxid de ferro vermell), CI 42090 (blau), CI 19140 (groc tartrazina).

Alguns colorants sintètics han generat controvèrsia pel seu potencial irritant o al·lergogen. En cosmètica natural s'utilitzen pigments d'origen mineral o vegetal, però en qualsevol cas són ingredients prescindibles des del punt de vista funcional. La seva presència en un INCI no és senyal d'alarma, però la seva absència tampoc és una pèrdua.

El que no apareix a l'INCI

Val la pena recordar, com ja vam assenyalar a la part I, que l'INCI té límits. No indica concentracions exactes, no distingeix entre un oli verge premsat en fred i un de refinat, i no garanteix l'eficàcia real d'un producte. És una eina de transparència, no un certificat de qualitat.

Llegir l'INCI amb criteri, conèixer les categories d'ingredients i tenir accés a informació fiable sobre cadascun és el que converteix la llista de la contraetiqueta en quelcom útil de veritat. Per a això està també la nostra secció Saber més.